Capítol 02

El Ball

La nostra història, com funciona el ball de diables, qui el forma i com vivim el foc.

2.1 · Qui som

El Ball de diables

Des de l'any 1980, el Ball de Diables dels Monjos Spantus manté viva la tradició del foc a Santa Margarida i els Monjos. L'entitat està formada pel ball de diables adult i pel ball de diables infantil, amb figures pròpies, diables, tabalers i ball parlat.

El Ball de Diables dels Monjos Spantus va néixer el 1980, en plena expansió d’aquesta tradició a Catalunya, posterior a la repressió viscuda durant la dictadura, quan un grup d’amics del municipi va decidir crear un ball de diables propi.

La seva primera actuació va tenir lloc el 19 de juliol de 1980, a la Festa Major de Santa Margarida i els Monjos. L'any següent, el 1981, el ball de diables va crear el Drac Spantus, i el 1983 es va crear el ball de diables infantil. Posteriorment, es va decidir separar el ball de diables i el drac, i així es van consolidar com a dues entitats diferents: l'actual Drac dels Monjos i el Ball de diables dels Monjos Spantus.

El Ball de diables segueix el model tradicional penedesenc, respectant i protegint la cultura popular del territori. Fa més de 45 anys que portem el foc, el so dels tabals i el ball parlat als carrers, festes majors, correfocs i trobades.

Els actes principals esdevenen durant la Festa Major de Santa Margarida i els Monjos, celebrada al voltant del 20 de juliol, dia de Santa Margarida d'Antioquia. Durant aquests dies, el ball participa en el correfoc, la cercavila, les matinades, el ball de lluïment, amb les sàtires i l'acte sacramental, l'anada a ofici i la Nit de Foc, una espectacular carretillada que s'ha convertit en l'acte més emblemàtic tant del Ball de Diables com de la Festa Major.

Arrelats als Monjos. Amb les figures, el ball parlat i un ball de diables infantil que és el futur del ball.

2.2 · Fites del ball

Cinc dates que ens han marcat

1980

La primera sortida

El 19 de juliol, a la Festa Major de Santa Margarida i els Monjos. L'inici de tot.

1986

La VI Trobada de Diables de Catalunya

Vam organitzar la trobada al poble amb 74 balls i més de 1.200 diables amb una encesa simultània davant una gran foguera al camp de Mascatarro. La més nombrosa fins aleshores.

2000

Recuperació del ball de diables infantil

El ball de diables infantil, creat l'any 1983, el qual es va perdre durant els anys 90, i amb motiu del 20è aniversari de l'entitat va ser recuperat.

2017

El Sortidor Spantus

Vam estrenar un sortidor propi, dissenyat per Pirotècnia Catalana.

2022

La recuperació de l'acte sacramental

Després d'anys sense fer-lo, vam recuperar l'acte sacramental. El ball parlat torna a ser un dels pilars fonamentals del ball.

2.3 · La imatge

El nostre ball

Adult i infantil: un mateix ball, dues generacions.

El Ball de Diables dels Monjos Spantus està format per un ball adult i un ball infantil, que comparteixen figures, personatges i la mateixa manera d'entendre el model tradicional penedesenc.

El ball de diables adult és la part més activa. És l'encarregat de l'organització de l'entitat. A més dels actes de la festa major que també té el ball infantil en la seva pròpia versió, l'adult actua al correballs de la festa major i organitza la Nit de Foc. També impulsa totes les activitats d'autofinançament i transmet el model tradicional penedesenc a les noves generacions.

El ball de diables infantil representa el futur de l'entitat. Els més petits s'inicien en el món dels diables aprenent el respecte pel foc, el ritme dels tabals, el ball parlat i el funcionament del ball. Les activitats de foc es desenvolupen amb pirotècnia adaptada a la seva edat i sota la supervisió constant dels adults.

El Ball de Diables dels Monjos Spantus davant l'església dels Monjos — diables, tabalers, figures i bandera.
El Ball de Diables dels Monjos Spantus — diables, tabalers, figures i bandera — davant l'església dels Monjos. Foto · Spantus

2.4 · El bé i el mal, cara a cara

Personatges i figures

La jerarquia

Seguint el model tradicional, el ball de diables està compost per varis personatges amb una jerarquia i amb uns rols estipulats.

Llucifer i la Diablessa encapçalen el mal, amb els diables al darrere. Se'ls enfronten l'Arcàngel Sant Miquel, en representació de les forces celestials, i el Monjo.

01

Llucifer

El capità del mal · Cabdill dels diables

És el cap dels diables i una de les figures principals del ball. Representa les forces del mal i lidera tant els correfocs com l'acte sacramental. El reconeixereu de seguida pel barret de copa negre. Pot actuar amb dos ceptrots: el més habitual de cinc varetes, i el gran dels anys vuitanta, vint-i-una varetes i fins a 150 carretilles en una sola encesa, que reserva per als finals de correfoc i per a la Nit de Foc. És el ceptrot més antic del ball i el seu signe d'identitat.

Vestuari
  • Barret de copa · negre, el seu tret
  • Capa · el capità del mal entre flames
  • Casaca · màniga llarga
  • Pantalons · decorats amb flames
  • Coll de volant · color de sac, amb flames
  • Espardenyes · de set vetes negres
  • Ceptrot · 150 carretilles
02

Diablessa

Figura femenina principal · Al costat de Llucifer

Acompanya Llucifer com a figura femenina principal del vessant diabòlic. Va vestida de lli en dues peces: faldilla ampla fins als peus, sostinguda per un mirinyac de ferro, i una pamela, totes dues decorades amb flames. El seu ceptrot, de mànec vermell i tres varetes, carrega fins a 30 carretilles i duu a la part alta la silueta de l'antiga església de Santa Margarida del Penedès.

Vestuari
  • Pamela · color de sac, amb flames
  • Vestit de lli · dues peces, color de sac
  • Faldilla · ampla, amb mirinyac de ferro
  • Coll de volant · color de sac, amb flames
  • Espardenyes · de set vetes negres
  • Ceptrot · 30 carretilles
03

els Diables

El cos del ball · Portadors del foc

Són la força del ball: una trentena de diables que porten les forques al carrer i cremen carretilles sense parar, al ritme dels tabals. A l'acte sacramental, set d'ells encarnen els set pecats capitals. El reconeixereu per la caputxa amb dues banyes de roba vermella i la capa de lli amb flames al dors.

Vestuari
  • Capa de lli amb caputxa · color de sac, dues banyes vermelles, flames i anagrama al dors
  • Casaca · màniga llarga
  • Pantalons · decorats amb flames
  • Espardenyes · de set vetes negres
  • Forca · mànec vermell, tres varetes de ferro
04

Arcàngel

Sant Miquel · La cara del Bé

L'Arcàngel Sant Miquel és el representant de les forces celestials. Apareix a les anades d'ofici, en alguns correfocs i, sobretot, al final de l'acte sacramental, quan derrota Llucifer i expulsa els diables. Va de blanc, amb corona daurada i grans ales de plomes; porta una espasa i un escut de fusta pintat amb la senyera, la balança de Sant Miquel i la silueta de l'antiga església de Santa Margarida del Penedès.

Vestuari
  • Corona · daurada
  • Vestit blanc · una peça
  • Cinturó · daurat
  • Ales · grans, de plomes blanques
  • Espasa · de fusta
  • Escut · senyera, balança i església
  • Espardenyes · de set vetes negres
05

Monjo

Figura pròpia i singular dels Monjos

És la figura més nostra: representa l'origen de la població dels Monjos. Surt a la meitat de l'acte sacramental, just quan sembla que el mal ja ha guanyat, i s'encara de paraula amb els diables defensant la bondat i els deu manaments. És la seva fe la que fa possible l'aparició de Sant Miquel.

Vestuari
  • Túnica · marró, d'una peça
  • Creu de fusta · al coll
  • Espardenyes · de set vetes negres
  • Coll de volant · marró

Els diables i rols de foc

Els tipus de diable que mouen el foc

  • 01

    Diable ras

    O diable borró. Són el gruix del ball. Porten les forques, encenen carretilles i omplen els carrers de foc i ritme.

  • 02

    Abanderat

    Obre les cercaviles i les entrades a plaça amb l'estendard del ball.

  • 03

    Encenedors

    Encenen carretilles i sortidors amb botafocs i marquen el ritme de marxa del ball.

  • 04

    Tabalers

    Donen el batec al ball amb el tabal. Sense tabal no hi ha diable.

  • 05

    Intendència

    Porten el carro de pirotècnia, reparteixen carretilles durant tot el recorregut i munten les varetes als ceptrots.

2.5 · El moviment del ball

Punt de dansa: el pas del galop

El moviment que acompanya el foc i els tabals.

El punt de dansa és la manera com els diables i les figures acompanyen el so del tabal. Tots ballen amb el pas del galop: a cada passa s'aixeca i es flexiona el genoll, seguint el ritme. A partir d'aquesta base comuna, cada rol té les seves peculiaritats:

  • Llucifer: mentre fa el galop, mou el ceptrot amunt i avall, de manera que les pedres de l'interior reboten i fan soroll.
  • Diablessa: el galop fa onejar la seva faldilla; el ceptrot, el fa girar sobre si mateix durant el ball.
  • Diable ras: mentre fa el galop, obre la capa amb una lleugera diagonal; la mà dreta, que aguanta la forca, queda més amunt que l'esquerra. A més del pas tradicional, el ball hi afegeix el «voltarenc», en què el diable gira sobre si mateix entre el 3r i el 5è galop.
  • Abanderat: aixeca la forca amb la bandera mentre fa el galop.

2.6 · El sentit del conjunt

El model tradicional penedesenc

Les figures, els rols i el ball parlat no són decisions aïllades.

Tot el que has vist fins aquí (figures jerarquitzades, rols definits, pirotècnia de carretilles des de forques i ceptrots, tabals, el punt de dansa i ball parlat) forma part d'un tot coherent: el model tradicional penedesenc de ball de diables. No és una suma de decisions; és una manera d'entendre el ball, pròpia del Penedès, on cada element té un lloc i una funció.

Segons l'acte, el ball es desplega de maneres diferents:

  • Correfocs i cercaviles: Llucifer, la Diablessa i els diables desfilen en formació i porten el foc al carrer.
  • Acte sacramental: el ball parlat, amb els set pecats capitals, l'Arcàngel Sant Miquel i el Monjo.
  • Anades d'ofici: per Santa Margarida i per Sant Antoni Abat, l'Arcàngel acompanya els diables a la formació.

2.7 · El llenguatge material

Estris de foc

Les forques, carretilles, sortidors, ceptrots, botafocs, tabals, el carro de pirotècnia i els sarrons formen part del llenguatge propi del nostre ball. Les forques són l'estri dels diables; els ceptrots donen força escènica a les figures principals.

Forques

Pal de fusta rematat per un eix de ferro on s'encaixa la carretilla. En cremar, la carretilla gira sobre l'eix i crea el característic paraigua d'espurnes. L'estri dels diables.

Ceptrots

Estructura metàl·lica preparada per a les enceses més potents, amb més capacitat de pirotècnia que les forques dels diables. Llucifer i la Diablessa tenen el seu propi.

Carretilles

Tub de cartró que en cremar gira sobre l'eix de la forca i projecta un paraigua d'espurnes durant uns 12 segons, acabant amb un petard. El so i la llum del ball.

Sortidors

Tubs pirotècnics que disparen un raig d'espurnes verticalment. Els fem servir en enceses de lluïment estàtiques, quan el foc puja cap amunt en lloc de girar.

Botafocs

Bengales de llarga durada que els encenedors fan servir per encendre les carretilles i els sortidors.

Tabals

Instrument de percussió format per un cos de fusta cilíndric amb dues membranes de pell tensades amb cordes. Es fa sonar amb dues baquetes.

Carro de pirotècnia

La reserva central de pirotècnia del ball. La intendència es proveeix aquí de carretilles per mantenir el foc actiu durant tot el recorregut.

Sarrons

Bosses de roba penjades en bandolera, del mateix teixit i color que les capes. Hi porta les carretilles la intendència, que les reparteix als diables durant tot el recorregut.

2.8 · La seguretat dins el ball

Seguretat interna

Una responsabilitat compartida.

La seguretat és una responsabilitat compartida dins el ball. Cada sortida requereix coordinació entre diables, tabalers, intendència i encenedors perquè el foc avanci amb ordre, respecte i control. Preparem el material amb antelació, controlem el carro durant tot l'acte i mantenim la responsabilitat amb el ball i amb el públic com a primer principi.

Si vens a veure'ns en directe, consulta les recomanacions per al públic dins la pàgina de Nit de Foc.

Vine a veure'ns

La Nit de Foc, a la Festa Major dels Monjos, és el moment més intens. També sortim a correfocs, trobades i intercanvis arreu del territori.

La Nit de Foc Contacta amb el ball